Iu Bohigas
Biografia
Iu Bohigas i Blanch
Salt, 1911 – Sant Gregori, 2004
Mestre
Va ser mestre de català i pioner de l’ensenyament del català a les comarques gironines.
Bohigas va estudiar magisteri a la Normal de Girona i va aprendre català de forma autodidacta. Als quinze anys va escriure les seves primeres poesies, algunes de les quals van ser publicades a la revista “En Patufet”. Més tard amb l’Agustí Cabruja van publicar la revista “El Poble de Salt”, i també va començar a col·laborar a “l’Autonomista” dels germans Rahola, a Girona.
L’any 1934 va obtenir el títol de mestre de la República, però en començar la guerra ho va deixar tot per anar al front de l’Ebre. Acabada la guerra es va exiliar a França, on el 1945 va fer un curs de mestre de català per correspondència organitzat per la Generalitat a l’exili i supervisat pel mestre Pompeu Fabra. El 15 d’agost de 1949 va obtenir el títol de mestre de català amb la qualificació d’excel·lent.
El 1953 va retornar a Salt, i no va ser fins el 1955 que va preparar i impartir un curs de català per correspondència basat en un mètode propi. Era el primer curs d’aquestes característiques de la postguerra. També fou el primer que començà a donar les primeres classes presencials de català a Salt i a Girona de la postguerra.
En jubilar-se, i mentre seguia estudiant la llengua catalana, es va dedicar a recollir frases fetes, dites populars i refranys. També va escriure poemes. L’any 1986 l’Ajuntament de Salt li va atorgar una placa en reconeixement a la seva fidelitat, defensa i treball en favor de la llengua catalana.
Després d’una llarga malaltia, va morir a Sant Gregori l’any 2004.
L’any 2010 l’Ajuntament de la Vila de Salt va posar el seu nom a la Biblioteca Municipal